Sunday, 31 August 2014

Lapbooks

Els Lapbooks estan arribant a les nostres escoles! 

Ja fa temps que en sento a parlar, però ara, com totes les modes, van traient el cap per les escoles.



Fa anys vaig veure una cosa semblant en un curs d'anglès i al llarg d'aquests dos últims anys n'he vist forces, sobretot, en els blocs i webs de les meves admirables mestres nord-americanes.



Els Lapbooks són carpetes d'aprenentatge que ens permeten plasmar els continguts apresos d'una manera diferent.



La veritat és que sembla molt més motivador que no pas el simple àlbum de tota la vida o la llibreta (entrada pendent de fer al bloc, parlar de les Llibretes Interactives). Són fets a partir, normalment, de les típiques carpetes de cartró o cartlines on s'hi van afegint tot de desplegables. S'hi pot posar text, dibuixos, jocs, etc.

Ja tinc ganes de posar-ho en pràctica!

Alguns avantatges que hi trobo en aquesta eina:

*No cal esperar a finalitzar el trimestre perquè l'alumne pugui explicar a casa què és el que està fent. Es poden fer per unitats o temàtiques i per tant, l'alumne ho recorda molt més que si han passat dos mesos.
*Desperta la creativitat en l'alumne, ja que per molt que el mestre guiï, permet que s'experimenti i es puguin anar modificant les formes, desplegables, continguts... del que vols posar.
*Pot servir ben bé com a instrument d'avaluació ja que pots fer que l'alumne t'expliqui el seu Lapbook, per tant, pots avaluar tant el contingut tant l'expressió oral.
*Ajuda a que l'alumne aprengui a estructurar el contingut, fomenta l'aprenentatge del resum, de l'esquema, de l'ordre en l'explicació dels conceptes...
*Es útil per a diferents tipus d'edats perquè és fàcilment adaptable al nivell que fas.

Us deixo un vídeo on podreu entendre més fàcilment què és exactament un Lapbook.


Bloc tresquatrecinc

Avui us vull recomanar un bloc. Es diu: tresquatrecinc.

En ell hi podeu trobar tot d'activitats de Llengua, Matemàtiques, Plàstica i Racons per a Educació Infantil. Segurament, si feu Cicle Inicial hi podreu trobar idees per fer, modificant algunes activitats de les que hi ha.


Thursday, 28 August 2014

El calendari

Aquests dies he estat treballant una miqueta. Vaig veure un panell per passar el calendari cada dia però era una mica car, així que l'he reproduït en barat.


Està fet a partir d'una capsa de cartró. El millor que té és que es pot plegar i quan no el necessites, el reculls i fet!



Els apartats que té són els següents:

1.-Data: l'alumne ha d'agafar els cartells corresponents, els llegeix i posa el dia, el número, el mes i l'any; si vol ho pot posar en lletra de pal i sinó en lligada, o de les dues maneres:



A sota hi ha el temps i l'estació de l'any. 

2.-En aquest apartat hi ha un full plastificat i un retolador vileda. Es tracta en aquest cas que l'alumne escrigui el dia d'avui, d'ahir i el de demà. 



A sota, tot i que en aquesta foto no es veu però en la primera imatge sí, si és un dia especial o el dia abans d'aquest dia, també el marca. 

En els dies especials hi podem trobar: la castanyada, Nadal, Festa de lliure disposició, aniversari d'algun alumne de la classe, la festa Major del poble, etc... 

3.-En aquest apartat hi ha tot de bosses on hi ha els dies, els mesos (el lligada i en pal) i el temps. La resta, com que no s'utilitza tan sovint (estació de l'any i dies especials) estan posats en un sobre de colors.







4.-Els números: el millor lloc que he trobat han estat els laterals. Estan ordenats de manera que també és útil per poder treballar els nombres parells i els senars. 





Per últim tal i com s'aprecia, he marcat amb unes boletes els apartats que s'han d'enganxar i he separat amb una cinta de washi tape les bosses i sobres.




Tuesday, 26 August 2014

Amb veu de mestre IV

Continuem amb els comentaris del llibre Amb veu de mestre, d'edicions 62.


7.-El primer fragment a comentar diu: "Hi ha un tema que afecta la formació inicial que em preocupa. Tinc el pressentiment que alguns dels estudiants no acaben de tenir massa clar si volen ser mestres. Sembla que han triat aquesta carrera perquè no han estat acceptats en altres facultats. Voler fer de mestre, voler ser mestre, exigeix una opció determinant i que ha de ser molt convincent. Primer s'ha de voler ser mestre, per dir-ho senzillament. No puc entendre com es pot treballar en aquest ofici sense estar-ne molt convençut". 

Quanta raó té el Jaume! Ho comparteixo totalment. Crec que en aquesta professió, malauradament, hi ha mestres que ho són com podrien ser caixers de supermercat, mecànics o carters, sense menysprear cap professió. Vull dir que no són mestres per vocació, no els veus implicats i preocupats per l'educació, per la manera com ensenyen, per les noves metodologies que surten, per provar material diferent... Van a l'escola, fan les classes i marxen cap a casa. Jo, després de comentar això, vull animar a tots els mestres a viure aquesta professió ja que és molt important transmetre aquesta estima als alumnes, es veu tot ben diferent! Crec que els mestres que sí que ho són per vocació cal que animem a la resta!

Una puntualització: crec que no només es pot percebre aquest fet a mestres que comencen a treballar, sinó a d'altres que ja porten moltes anys treballant. 

8.- El segon fragment diu: "A més a més, per què una mestra de parvulari o de primària, per exemple, ja de tenir una formació inicial més breu que una que decideixi treballar a la secundària? És com si un pediatre en tingués prou amb tres anys d'estudis i un geriatre en necessités cinc o sis pel simple fet de tractar amb malalts una mica granadets". 

Hi torno a estar d'acord. Actualment el sistema universitari ha canviat, ara necessitem 4 anys per tenir el Grau de mestre, però tot i així, sí que xoca que per treballar a secundària es requereixin més anys. 
M'ha semblar interessant la comparació que fa entre el pediatre i el geriatre. 


Tuesday, 19 August 2014

La paraula del dia

Avui us presento una manera de reforçar o d'introduir el lèxic. La idea és treta de Pinterest, concretament del bloc The Silver Lining.

Aquesta activitat permet moltes adaptacions:

- Ho podem presentar en format digital o en paper, pissarra...
- Es pot complicar tan com vulguis o fer-ho ben senzill, depenent del nivell.
- Es pot fer a nivell oral o per escrit, cadascú a la seva llibreta o en foli.
- Individual, en grup, per parelles...
- És recomanable fer-ho diàriament, però es pot fer tres vegades a la setmana, una a la setmana...
- ...

Un parell d'exemples:


En aquest primer exemple, el que fem és que l'alumne discrimini correctament el que són vocals del que són consonants i coneguin bé els dos conceptes. Després fem lletrejar la paraula.


En aquest segon cas, fem el mateix que el primer, i després s'escriu el significat, es diu quin tipus de paraula és (nom, verb, adjectiu...) i s'escriu o es diu una frase on es pugui veure clarament que s'entén el significat.

Com podeu veure es poden anar afegint tot de característiques de les paraules, depenent del que estiguem treballant.

Thursday, 14 August 2014

Les vacances

L'altre dia, navegant per Internet, vaig trobar una pàgina que em va agradar molt. Es diu: Fer de Mestres.

En ella hi ha quantitat de recursos, us recomano que hi feu una ullada.

Us poso però, una imatge que hi vaig trobar que em va agradar molt, perquè m'hi vaig veure molt reflectida.


Tuesday, 12 August 2014

No té nom :(

Ja fa temps que tenia ganes de fer això:


És una idea també treta del Pinterest, i és que m'encanta aquesta eina, hi ha moltes idees per portar a terme.


Durant el curs escolar, de tant en tant, algun alumne no posa el nom a la fitxa de treball. A vegades prens feina per corregir i et trobes que no hi ha nom, ho corregeixes i quan tornes a l'escola, reparteixes totes les fitxes i deixes per l'últim la que no té nom. Una vegada tothom té la seva, és ràpid identificar qui no hi ha posat el nom i li fas un sermonet dient que cal escriure el nom a cada fitxa. Normalment, va així o bé qui reparteix les fitxes, acaba dient "Aquesta no té nom! De qui és?".



Per evitar-ho, ja que a vegades distorsiona l'ambient de treball, senzillament, es penja en aquest espai de l'aula. Si els alumnes en coneixen el funcionament, l'únic que fan quan no se'ls ha repartit la seva fitxa, és anar a veure si està penjada.


Confecció

He agafat un tros de cartró i l'he folrat amb un paper que feia temps que tenia a casa. L'havia comprat a Anglaterra, en una de les meves visites estiuenques. Després el volia folrar amb paper de cel·lofana transparent, però no en tenia i he trobat un altre espècie de plàstic, com una espuma. L'he folrat amb això i he vist que quedava força bé.  

Després hi he enganxat les lletres, comprades a Tot un 1€ i després hi he posat les agulles. Estan enganxades amb velcro i també amb washi tape. Aquí he comès un error, però l'arreglaré ràpid: las agulles són de fusta. Una vegada posades he vist que no anirien massa bé perquè costa d'apretar, molt més que si fossin de plàstic. Així que un dia d'aquests les canviaré. 

Sunday, 10 August 2014

Ous amb missatges

Us presento una altra activitat que he preparat per la classe.




Tal i com podeu veure, la podem fer a nivell oral o a nivell escrit. El Diamant ens indica quin tipus d'activitats és.

En cada ou hi ha un paper on ens indica què hem de dir o què hem d'escriure, per exemple...

Digues o escriu 3 begudes que t'agradin...

Digues o escriu 2 estacions de l'any...

Digues o escriu 5 peces de roba...

En la imatge següent podeu veure una capseta que serveix per guardar la resta de paperets de dins dels ous. Així, cada cert temps pots canviar-los. 


Cada setmana es pot fer una estoneta l'activitat, depenent de l'objectiu que tingui. La mestra o millor encara, un alumne, agafa un ou, l'obre i el llegeix. Llavors podem decidir com treballar: de manera individual, per parelles, en petit grup... depenent de la tasca que ens proposem.

Aquesta activitat és interessant perquè permet moltes adaptacions tant pel que fa al nivell d'aprenentatge com en la multitud de temes que es poden treballar:

*Fer sumes, restes...

*Hi podria haver figures geomètriques on els alumnes haguessin de dir-ne el nom, les seves característiques...

*Lletres de l'abecedari i que haguessin de dir-ne el nom, dir paraules que continguin aquesta lletra...



*Accions on els alumnes les haurien de representar, dir-ne l'infinitiu, conjugar el verb...

*Temàtiques per escriure una redacció...




I moltes activitats més!

Nota: crec que és molt important fer activitats motivadores als alumnes perquè fa que estiguin molt més atents, i d'aquesta manera, adquireixin els continguts plenament. També voldria remarcar que no és una activitat apte només per alumnes petits, als alumnes grans (cicle superior) també els agrada passar-s'ho bé aprenent. 

Friday, 8 August 2014

Preparant cosetes pel proper curs 2014-2015

Avui he preparat un material que fa temps que veig al Pinterest.

En aquesta capsa hi ha diferents pots i en cada pot una etiqueta diferent.



En aquests dos primers pots diu: A qui li toca? i Ja ha sortit. En aquest cas, a l'inici de les classes tindrem tots els palets dins el pot A qui li toca?. En cada palet hi ha el nom d'un dels nens de la classe. A mesura que es vagi fent la classe, cada vegada que cal la participació dels alumnes, per exemple, llegir una frase, respondre una pregunta... llavors n'agafarem un a l'atzar i aquest serà l'alumne que contestarà. Després deixarem el palet al pot Ja ha sortit.



És una bona manera de tenir un coneixement clar que han participat tots els alumnes i no hi ha repeticions. A vegades els alumnes es queixen d'això, que sempre surten els mateixos. D'aquesta manera tant la mestra com ells poden veure clarament qui ha participat.

En aquests dos pots hi tenim Comencem i Ja he acabat. En aquest cas, quan s'inicia la tasca corresponent tots els alumnes són al pot Comencem i a mesura que van acabant ells mateixos busquen el seu nom i es canvien al pot Ja he acabat.



Alternativa a l'aglomeració: Podem tenir pots com aquests en les quatre cantonades de la classe o a banda i banda. D'aquesta manera els pots queden repartits per grups d'alumnes i així no hi ha aglomeracions d'alumnes buscant el seu nom.

Llapis perduts i Gomes perdudes: en aquest cas, és interessant tenir un espai a l'aula on poder deixar llapis i gomes que a vegades cauen a terra i no sabem de qui són.



Per evitar que quan algú la trobi comenci a cridar: De qui és? i destorbi als alumnes que estan fent la tasca, l'alumne que la troba, o la mestra, ho posa al pot corresponent. D'aquesta manera també, si un alumne no troba el llapis o la goma, sap que primer pot anar a mirar si és als pots.

Agafa'n un és el pot on són els alumnes els que agafen el palet amb el nom d'algun alumne de la classe. Hi ha activitats on es requereix la participació dels alumnes, però a diferència del que he anomenat anteriorment no estan tan lligades a la part curricular, sinó que són per altres situacions més del dia a dia, de la vida a l'aula.



L'últim és Altres activitats. Aquest és per quan els alumnes han acabat la seva tasca. Una vegada han posat el palet a Ja he acabat, n'agafem un altre d'Altres activitats. En aquests palets hi ha exemples d'activitats que poden fer mentre esperen a que els companys acabin, com per exemple, escriure els noms dels membres de la seva família, resoldre problemes matemàtics curtets, pintar alguna figureta que ens pot servir per decorat la classe...


I per avui ja n'hi ha prou. D'aquí a uns dies us mostraré alguna altra preparació!

Pots i palets

Petita explicació de com fer els pots que t'ajuden a organitzar la rutina de l'aula.

Vaig comprar aquests gots a una botiga de tot a 1€. Sis gots em van costar 1,20€. 


Per tal de decorar-los una mica hi vaig enganxar trossets de celo, del tan famós Washi Tape.


Després de decorar-los hi vaig enganxar el velcro rodó, comprat al Lidl. 

El pas següent va ser fer les targetes amb els noms. Vaig agafar un model i amb una lletra que em va semblar diferent hi vaig anar escrivint el que volia. 

Darrera de les targetes hi vaig enganxar l'altra part del velcro i les vaig marcar amb un "stamp" per identificar-les com a meves. 





Amb veu de mestre III

Després d'unes bones vacances, continuo fent un breu comentari d'un parell d'aspectes que tracta el llibre, "Amb veu de mestre" de Jaume Cela i Juli Palou d'Edicions 62.


5.-Anem una mica més endavant amb el llibre, concretament a la pàgina 80. I diu: "Quan treballava al Camp de la Bota es va incorporar a l'equip un psicòleg. Es deia Isidre Bravo; després va abandonar la psicologia. Sempre vaig pensar que havíem perdut una bona peca en els escacs de l'educació. Part de la seva feina consistia a estar-se dins d'una classe durant una temporada. Compartia el treball amb el tutor, però la característica especial de la seva missió era observar les metodologies de treball, el sentit de les relacions que establia el mestre amb els alumnes o els alumnes entre ells. Observava la manera com el mestre s'adreçava a la classe, com organitzava el grup, quin era el comportament dels alumnes, etc. Després, ens reuníem tot l'equip de mestres i l'Isidre desplegava les seves observacions, i tots participàvem en la discussió dels encerts i els errors del mestre. Comentàvem  els problemes, buscàvem noves estratègies, planificàvem metodologies  més adequades a les necessitats del grup-classe, etc. Si n'eren de riques i interessants, aquelles reunions! Si en vaig arribar a aprendre, de pedagogia, en aquelles sessions!"

Per què ens fa tanta por que ens entrin a classe? Molta gent, per no voler ser observat, no vol ni estudiants en pràctiques! 

Per a mi la resposta és força clara: l'Inspector/a (o l'equip Directiu), des del principi de fer de mestre, no el veus com un suport, un guia, un assessor, sinó tot el contrari. Al principi el veus i te'l fan veure com una persona que ve a jutjar-te, a dir-te que això no es fa així, sinó aixà, que et pot fer fora i tot, del gremi de mestres... Tot de pors que reforcen la teva inseguretat del començament, la mateixa que vas perdent al llarg dels anys. 

Afortunadament, amb el pas dels anys, he canviat i molt la meva visió cap a la gent que forma part de la Inspecció. Per a mi, són persones que intenten que tot vagi correctament i que assessoren i et donen un cop de mà quan necessites assessorament o simplement, quan tens dubtes. Són professionals iguals que tu i com jo, realitzant una feina una mica diferent. 

Bé el tema és que molts mestres, al percebre aquesta visió de crítica negativa en comptes de positiva, li provoca una reacció al·lèrgica al fet que qualsevol persona entri a la classe a observar-lo, simplement, perquè ho relaciona en què algú el jutja, algú li dirà que no fa bé alguna cosa o simplement haurà d'aguantar la pressió, els nervis (aquest aspecte és un tema a tractar també; molts mestres no saben parlar en públic, no en són capaços). 

Després de llegir el fragment del llibre, opino que realment el fet que algú observi la teva feina i de manera positiva et pugui indicar noves maneres de fer, aspectes que pots millorar, etc, s'hauria de veure com a positiu. Però és clar, tot depèn en la manera com un ho diu i en com s'ho pren l'altre. 

6.-El segon fragment per avui diu: "El que trobo és que ens movem en una professió d'una gran complexitat i diversitat. Hi ha molts mestres, per exemple, que llegeixen poc, molt poc. Això per no citar els que davant d'un llibre com el famòs Marc curricular per a l'ensenyament obligatori  s'arronsen descaradament i afirmen que són incapaços de comprendre un tipus de literatura tan especialitzada. Jo sempre penso: quin metge o quin mecànic faria el mateix?"

Diu que molts mestres llegeixen poc. Jo no ho puc afirmar, però crec que la nostra feina requereix la Lectura, no només llegir llibres, revistes, etc, sinó també saber llegir en veu alta. Els alumnes necessiten d'un bon model i si el mestre no sap llegir correctament, pronunciar, expressar correctament els signes de puntuació... la informació que rep l'alumne pot portar a confusions. 

El fet que no es comprengui el vocabulari específic de la nostra professió, em fa pensar en la universitat, en el fet que els estudis de mestre no t'ensenyen de manera òptima a interpretar, a conèixer aquesta terminologia pròpia que tant important és. 


Saturday, 26 July 2014

Una cuineta per a jugar

Avui he fet aquesta cuineta per a què puguin jugar els nebots quan vinguin a casa. Us agrada?



Per una banda, té dos fogons amb els botons per encendre i apagar.



També hi ha un forn, per poder coure pastissos, galetes...



L'he fet a partir d'una capsa de cartró, amb trossets de cartolines i cintes de washi tape. 


Thursday, 17 July 2014

Amb veu de mestre II

Avui un parell més de cosetes a comentar del llibre:


3.- En aquest cas es continua parlant de com hauria de ser l'actitud d'un membre de l'equip directiu. Diu textualment: "Un càrrec directiu ha de saber tenir l'escola al cap. Jo ho comparo a la situació que es crea quan entres en una botiga i ràpidament pots distingir entre el dependent que es limita a vendre les existències i el dependent que pot donar raó a tot, perquè té clar què hi ha, què no hi ha, quan podrà servir el producte que li demanen i que no té, i que, fins i tot, aconsella la clientela si així s'escau.

Comparteixo l'opinió, en aquest cas, d'en Juli. És molt important que es tingui una visió general de tot, però a més a més, sabent que no és poc, cal saber molts aspectes específics que són els que t'han de diferenciar de la resta. Tu, com a membre de l'equip directiu, és igual quina posició ocupes, has de conèixer tot el que es cou a l'escola, projectes, línia de centre, etc. 



4.-Aquest cas és sobre els universitaris que estudien per a ser mestres. Cito textualment: "M'escoltaven amb atenció. Amb les seves intervencions m'ha semblat descobrir que estaven animats per començar a treballar. Que els duri, és el que més els desitjo. Un mestre o una mestra cremts és la pitjor maledicció que pot patir una escola."

Crec que a la universitat s'hauria d'exigir més, no tanta teoria sinó més pràctica. Dic això perquè és la manera com he après a ser mestra, practicant no amb la teoria que et donaven, que de poc m'ha servit. Entre els estudiants es veu clarament qui té fusta de mestre, tot i així, alumnes que sembla que encara estan verds, no els hem d'etiquetar pensant que no valen. En el meu cas, jo era una de les que estava verda en la meva època universitària i al cap de pocs anys de treballar, vaig agafar una embranzida i ara considero que tot i que he de seguir aprenent molt, estimo cada vegada més la meva feina i tinc moltes ganes de posar en pràctica bones maneres de fer i provar noves metodologies a l'aula. Espero no perdre mai la il·lusió. 

Tuesday, 15 July 2014

Amb veu de mestre

Després de llegir el llibre "Mare de Déu, quina escola!", he llegit "Amb veu de mestre". Es tracta d'un epistolari sobre l'experiència docent entre Jaume Cela i Juli Palou. És d'Edicions 62, de la sèrie Rosa Sensat. Feia temps que el tenia per casa i ara que estic gaudint del mes de juliol he aprofitat per llegir-lo. M'ha agradat força ja que m'he sentit identificada en diversos temes que es tracten.



Al llarg del llibre m'he anat marcant alguns aspectes per poder-los anar comentant al bloc. No els faré tots de cop perquè pot resultar pesat, per tant, ho faré en diverses entrades.


1.-En una carta d'en Jaume fa referència a les reunions que s'han de fer durant el curs escolar. En el moment que va escriure's amb en Juli, al 1992, feia de director d'una escola i tots sabem que si un mestre ha d'assistir a diverses reunions, els membres de l'equip directiu encara més. Bé doncs, anem al gra, diu textualment "Continuem la reunió per preparar la reunió - em sembla que era Pere Quart que deia que no moriríem junts sinó reunits - amb els coordinadors de cicle."

Em va fer molta gràcia aquesta afirmació de Pere Quart, ja que a vegades parlem tant que deixem de fer el que hem de fer. Està clar que cal acordar, discutir, coordinar... però amb el ritme del dia a dia a l'escola a vegades es fa difícil. La gestió del temps és la clau, així com la il·lusió i passió que es posa per la nostra feina. 


2.-En aquest fragment comenta que per ser a l'equip directiu has de ser positiu, tenir empenta i saber gestionar els diferents aspectes que et sorgeixen. Diu textualment "Un càrrec s'ha de saber dur, i no val a presentar-se davant els companys com a persona a qui fuig la fortuna per la seva excessiva o immerescuda càrrega. No val a fer el ploricó, no val a fer-se passar per l'etern incomprès. El que cal són actituds positives i decidides, actituds serioses i, si convé - que convé - enèrgiques."

Hi estic completament d'acord, no obstant, a vegades, peques. La sobrecàrrega de feina durant algunes temporades fa que l'optimisme decaigui. L'energia crec que no l'havia perdut mai quan estava de secretària, però l'optimisme alguna vegada sí, inclús havia fet el ploricó en algun moment. 

Formar part d'un equip directiu no és fàcil però és una experiència molt bona ja que aprens moltíssim, veus diferents visions del dia a dia de l'escola, però quan fa massa anys que hi ets crec que acabes perdent una mica la visió del mestre d'aula. A vegades penso que tot mestre alguna vegada hauria de gestionar algun projecte important de l'escola per veure que no és tot tan fàcil sinó que has de tenir present moltíssimes variables. 

English Art Voc

Aquí us deixo algunes de les paraules, frases i preguntes que es poden utilitzar en una classe de plàstica de primària.



De cada una se'n fa un cartellet i l'enganxes amb velcro en un plafó. Pots enganxar en un plafó només les que creus que poden ser útils per a la sessió i la resta deixar-les en un altre.




Aquestes són les paraules, frases, preguntes que els alumnes copien a la seva "mininotebook".