Amb veu de mestre II

Avui un parell més de cosetes a comentar del llibre:


3.- En aquest cas es continua parlant de com hauria de ser l'actitud d'un membre de l'equip directiu. Diu textualment: "Un càrrec directiu ha de saber tenir l'escola al cap. Jo ho comparo a la situació que es crea quan entres en una botiga i ràpidament pots distingir entre el dependent que es limita a vendre les existències i el dependent que pot donar raó a tot, perquè té clar què hi ha, què no hi ha, quan podrà servir el producte que li demanen i que no té, i que, fins i tot, aconsella la clientela si així s'escau.

Comparteixo l'opinió, en aquest cas, d'en Juli. És molt important que es tingui una visió general de tot, però a més a més, sabent que no és poc, cal saber molts aspectes específics que són els que t'han de diferenciar de la resta. Tu, com a membre de l'equip directiu, és igual quina posició ocupes, has de conèixer tot el que es cou a l'escola, projectes, línia de centre, etc. 



4.-Aquest cas és sobre els universitaris que estudien per a ser mestres. Cito textualment: "M'escoltaven amb atenció. Amb les seves intervencions m'ha semblat descobrir que estaven animats per començar a treballar. Que els duri, és el que més els desitjo. Un mestre o una mestra cremts és la pitjor maledicció que pot patir una escola."

Crec que a la universitat s'hauria d'exigir més, no tanta teoria sinó més pràctica. Dic això perquè és la manera com he après a ser mestra, practicant no amb la teoria que et donaven, que de poc m'ha servit. Entre els estudiants es veu clarament qui té fusta de mestre, tot i així, alumnes que sembla que encara estan verds, no els hem d'etiquetar pensant que no valen. En el meu cas, jo era una de les que estava verda en la meva època universitària i al cap de pocs anys de treballar, vaig agafar una embranzida i ara considero que tot i que he de seguir aprenent molt, estimo cada vegada més la meva feina i tinc moltes ganes de posar en pràctica bones maneres de fer i provar noves metodologies a l'aula. Espero no perdre mai la il·lusió. 

Comentaris