Després d'unes bones vacances, continuo fent un breu comentari d'un parell d'aspectes que tracta el llibre, "Amb veu de mestre" de Jaume Cela i Juli Palou d'Edicions 62.
5.-Anem una mica més endavant amb el llibre, concretament a la pàgina 80. I diu: "Quan treballava al Camp de la Bota es va incorporar a l'equip un psicòleg. Es deia Isidre Bravo; després va abandonar la psicologia. Sempre vaig pensar que havíem perdut una bona peca en els escacs de l'educació. Part de la seva feina consistia a estar-se dins d'una classe durant una temporada. Compartia el treball amb el tutor, però la característica especial de la seva missió era observar les metodologies de treball, el sentit de les relacions que establia el mestre amb els alumnes o els alumnes entre ells. Observava la manera com el mestre s'adreçava a la classe, com organitzava el grup, quin era el comportament dels alumnes, etc. Després, ens reuníem tot l'equip de mestres i l'Isidre desplegava les seves observacions, i tots participàvem en la discussió dels encerts i els errors del mestre. Comentàvem els problemes, buscàvem noves estratègies, planificàvem metodologies més adequades a les necessitats del grup-classe, etc. Si n'eren de riques i interessants, aquelles reunions! Si en vaig arribar a aprendre, de pedagogia, en aquelles sessions!"
Per què ens fa tanta por que ens entrin a classe? Molta gent, per no voler ser observat, no vol ni estudiants en pràctiques!
Per a mi la resposta és força clara: l'Inspector/a (o l'equip Directiu), des del principi de fer de mestre, no el veus com un suport, un guia, un assessor, sinó tot el contrari. Al principi el veus i te'l fan veure com una persona que ve a jutjar-te, a dir-te que això no es fa així, sinó aixà, que et pot fer fora i tot, del gremi de mestres... Tot de pors que reforcen la teva inseguretat del començament, la mateixa que vas perdent al llarg dels anys.
Afortunadament, amb el pas dels anys, he canviat i molt la meva visió cap a la gent que forma part de la Inspecció. Per a mi, són persones que intenten que tot vagi correctament i que assessoren i et donen un cop de mà quan necessites assessorament o simplement, quan tens dubtes. Són professionals iguals que tu i com jo, realitzant una feina una mica diferent.
Bé el tema és que molts mestres, al percebre aquesta visió de crítica negativa en comptes de positiva, li provoca una reacció al·lèrgica al fet que qualsevol persona entri a la classe a observar-lo, simplement, perquè ho relaciona en què algú el jutja, algú li dirà que no fa bé alguna cosa o simplement haurà d'aguantar la pressió, els nervis (aquest aspecte és un tema a tractar també; molts mestres no saben parlar en públic, no en són capaços).
Després de llegir el fragment del llibre, opino que realment el fet que algú observi la teva feina i de manera positiva et pugui indicar noves maneres de fer, aspectes que pots millorar, etc, s'hauria de veure com a positiu. Però és clar, tot depèn en la manera com un ho diu i en com s'ho pren l'altre.
6.-El segon fragment per avui diu: "El que trobo és que ens movem en una professió d'una gran complexitat i diversitat. Hi ha molts mestres, per exemple, que llegeixen poc, molt poc. Això per no citar els que davant d'un llibre com el famòs Marc curricular per a l'ensenyament obligatori s'arronsen descaradament i afirmen que són incapaços de comprendre un tipus de literatura tan especialitzada. Jo sempre penso: quin metge o quin mecànic faria el mateix?"
Diu que molts mestres llegeixen poc. Jo no ho puc afirmar, però crec que la nostra feina requereix la Lectura, no només llegir llibres, revistes, etc, sinó també saber llegir en veu alta. Els alumnes necessiten d'un bon model i si el mestre no sap llegir correctament, pronunciar, expressar correctament els signes de puntuació... la informació que rep l'alumne pot portar a confusions.
El fet que no es comprengui el vocabulari específic de la nostra professió, em fa pensar en la universitat, en el fet que els estudis de mestre no t'ensenyen de manera òptima a interpretar, a conèixer aquesta terminologia pròpia que tant important és.
5.-Anem una mica més endavant amb el llibre, concretament a la pàgina 80. I diu: "Quan treballava al Camp de la Bota es va incorporar a l'equip un psicòleg. Es deia Isidre Bravo; després va abandonar la psicologia. Sempre vaig pensar que havíem perdut una bona peca en els escacs de l'educació. Part de la seva feina consistia a estar-se dins d'una classe durant una temporada. Compartia el treball amb el tutor, però la característica especial de la seva missió era observar les metodologies de treball, el sentit de les relacions que establia el mestre amb els alumnes o els alumnes entre ells. Observava la manera com el mestre s'adreçava a la classe, com organitzava el grup, quin era el comportament dels alumnes, etc. Després, ens reuníem tot l'equip de mestres i l'Isidre desplegava les seves observacions, i tots participàvem en la discussió dels encerts i els errors del mestre. Comentàvem els problemes, buscàvem noves estratègies, planificàvem metodologies més adequades a les necessitats del grup-classe, etc. Si n'eren de riques i interessants, aquelles reunions! Si en vaig arribar a aprendre, de pedagogia, en aquelles sessions!"
Per què ens fa tanta por que ens entrin a classe? Molta gent, per no voler ser observat, no vol ni estudiants en pràctiques!
Per a mi la resposta és força clara: l'Inspector/a (o l'equip Directiu), des del principi de fer de mestre, no el veus com un suport, un guia, un assessor, sinó tot el contrari. Al principi el veus i te'l fan veure com una persona que ve a jutjar-te, a dir-te que això no es fa així, sinó aixà, que et pot fer fora i tot, del gremi de mestres... Tot de pors que reforcen la teva inseguretat del començament, la mateixa que vas perdent al llarg dels anys.
Afortunadament, amb el pas dels anys, he canviat i molt la meva visió cap a la gent que forma part de la Inspecció. Per a mi, són persones que intenten que tot vagi correctament i que assessoren i et donen un cop de mà quan necessites assessorament o simplement, quan tens dubtes. Són professionals iguals que tu i com jo, realitzant una feina una mica diferent.
Bé el tema és que molts mestres, al percebre aquesta visió de crítica negativa en comptes de positiva, li provoca una reacció al·lèrgica al fet que qualsevol persona entri a la classe a observar-lo, simplement, perquè ho relaciona en què algú el jutja, algú li dirà que no fa bé alguna cosa o simplement haurà d'aguantar la pressió, els nervis (aquest aspecte és un tema a tractar també; molts mestres no saben parlar en públic, no en són capaços).
Després de llegir el fragment del llibre, opino que realment el fet que algú observi la teva feina i de manera positiva et pugui indicar noves maneres de fer, aspectes que pots millorar, etc, s'hauria de veure com a positiu. Però és clar, tot depèn en la manera com un ho diu i en com s'ho pren l'altre.
6.-El segon fragment per avui diu: "El que trobo és que ens movem en una professió d'una gran complexitat i diversitat. Hi ha molts mestres, per exemple, que llegeixen poc, molt poc. Això per no citar els que davant d'un llibre com el famòs Marc curricular per a l'ensenyament obligatori s'arronsen descaradament i afirmen que són incapaços de comprendre un tipus de literatura tan especialitzada. Jo sempre penso: quin metge o quin mecànic faria el mateix?"
Diu que molts mestres llegeixen poc. Jo no ho puc afirmar, però crec que la nostra feina requereix la Lectura, no només llegir llibres, revistes, etc, sinó també saber llegir en veu alta. Els alumnes necessiten d'un bon model i si el mestre no sap llegir correctament, pronunciar, expressar correctament els signes de puntuació... la informació que rep l'alumne pot portar a confusions.
El fet que no es comprengui el vocabulari específic de la nostra professió, em fa pensar en la universitat, en el fet que els estudis de mestre no t'ensenyen de manera òptima a interpretar, a conèixer aquesta terminologia pròpia que tant important és.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada