Continuem amb els comentaris del llibre Amb veu de mestre, d'edicions 62.
7.-El primer fragment a comentar diu: "Hi ha un tema que afecta la formació inicial que em preocupa. Tinc el pressentiment que alguns dels estudiants no acaben de tenir massa clar si volen ser mestres. Sembla que han triat aquesta carrera perquè no han estat acceptats en altres facultats. Voler fer de mestre, voler ser mestre, exigeix una opció determinant i que ha de ser molt convincent. Primer s'ha de voler ser mestre, per dir-ho senzillament. No puc entendre com es pot treballar en aquest ofici sense estar-ne molt convençut".
Quanta raó té el Jaume! Ho comparteixo totalment. Crec que en aquesta professió, malauradament, hi ha mestres que ho són com podrien ser caixers de supermercat, mecànics o carters, sense menysprear cap professió. Vull dir que no són mestres per vocació, no els veus implicats i preocupats per l'educació, per la manera com ensenyen, per les noves metodologies que surten, per provar material diferent... Van a l'escola, fan les classes i marxen cap a casa. Jo, després de comentar això, vull animar a tots els mestres a viure aquesta professió ja que és molt important transmetre aquesta estima als alumnes, es veu tot ben diferent! Crec que els mestres que sí que ho són per vocació cal que animem a la resta!
Una puntualització: crec que no només es pot percebre aquest fet a mestres que comencen a treballar, sinó a d'altres que ja porten moltes anys treballant.
8.- El segon fragment diu: "A més a més, per què una mestra de parvulari o de primària, per exemple, ja de tenir una formació inicial més breu que una que decideixi treballar a la secundària? És com si un pediatre en tingués prou amb tres anys d'estudis i un geriatre en necessités cinc o sis pel simple fet de tractar amb malalts una mica granadets".
Hi torno a estar d'acord. Actualment el sistema universitari ha canviat, ara necessitem 4 anys per tenir el Grau de mestre, però tot i així, sí que xoca que per treballar a secundària es requereixin més anys.
M'ha semblar interessant la comparació que fa entre el pediatre i el geriatre.
7.-El primer fragment a comentar diu: "Hi ha un tema que afecta la formació inicial que em preocupa. Tinc el pressentiment que alguns dels estudiants no acaben de tenir massa clar si volen ser mestres. Sembla que han triat aquesta carrera perquè no han estat acceptats en altres facultats. Voler fer de mestre, voler ser mestre, exigeix una opció determinant i que ha de ser molt convincent. Primer s'ha de voler ser mestre, per dir-ho senzillament. No puc entendre com es pot treballar en aquest ofici sense estar-ne molt convençut".
Quanta raó té el Jaume! Ho comparteixo totalment. Crec que en aquesta professió, malauradament, hi ha mestres que ho són com podrien ser caixers de supermercat, mecànics o carters, sense menysprear cap professió. Vull dir que no són mestres per vocació, no els veus implicats i preocupats per l'educació, per la manera com ensenyen, per les noves metodologies que surten, per provar material diferent... Van a l'escola, fan les classes i marxen cap a casa. Jo, després de comentar això, vull animar a tots els mestres a viure aquesta professió ja que és molt important transmetre aquesta estima als alumnes, es veu tot ben diferent! Crec que els mestres que sí que ho són per vocació cal que animem a la resta!
Una puntualització: crec que no només es pot percebre aquest fet a mestres que comencen a treballar, sinó a d'altres que ja porten moltes anys treballant.
8.- El segon fragment diu: "A més a més, per què una mestra de parvulari o de primària, per exemple, ja de tenir una formació inicial més breu que una que decideixi treballar a la secundària? És com si un pediatre en tingués prou amb tres anys d'estudis i un geriatre en necessités cinc o sis pel simple fet de tractar amb malalts una mica granadets".
Hi torno a estar d'acord. Actualment el sistema universitari ha canviat, ara necessitem 4 anys per tenir el Grau de mestre, però tot i així, sí que xoca que per treballar a secundària es requereixin més anys.
M'ha semblar interessant la comparació que fa entre el pediatre i el geriatre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada