Després de llegir el llibre "Mare de Déu, quina escola!", he llegit "Amb veu de mestre". Es tracta d'un epistolari sobre l'experiència docent entre Jaume Cela i Juli Palou. És d'Edicions 62, de la sèrie Rosa Sensat. Feia temps que el tenia per casa i ara que estic gaudint del mes de juliol he aprofitat per llegir-lo. M'ha agradat força ja que m'he sentit identificada en diversos temes que es tracten.
Al llarg del llibre m'he anat marcant alguns aspectes per poder-los anar comentant al bloc. No els faré tots de cop perquè pot resultar pesat, per tant, ho faré en diverses entrades.
1.-En una carta d'en Jaume fa referència a les reunions que s'han de fer durant el curs escolar. En el moment que va escriure's amb en Juli, al 1992, feia de director d'una escola i tots sabem que si un mestre ha d'assistir a diverses reunions, els membres de l'equip directiu encara més. Bé doncs, anem al gra, diu textualment "Continuem la reunió per preparar la reunió - em sembla que era Pere Quart que deia que no moriríem junts sinó reunits - amb els coordinadors de cicle."
Em va fer molta gràcia aquesta afirmació de Pere Quart, ja que a vegades parlem tant que deixem de fer el que hem de fer. Està clar que cal acordar, discutir, coordinar... però amb el ritme del dia a dia a l'escola a vegades es fa difícil. La gestió del temps és la clau, així com la il·lusió i passió que es posa per la nostra feina.
2.-En aquest fragment comenta que per ser a l'equip directiu has de ser positiu, tenir empenta i saber gestionar els diferents aspectes que et sorgeixen. Diu textualment "Un càrrec s'ha de saber dur, i no val a presentar-se davant els companys com a persona a qui fuig la fortuna per la seva excessiva o immerescuda càrrega. No val a fer el ploricó, no val a fer-se passar per l'etern incomprès. El que cal són actituds positives i decidides, actituds serioses i, si convé - que convé - enèrgiques."
Hi estic completament d'acord, no obstant, a vegades, peques. La sobrecàrrega de feina durant algunes temporades fa que l'optimisme decaigui. L'energia crec que no l'havia perdut mai quan estava de secretària, però l'optimisme alguna vegada sí, inclús havia fet el ploricó en algun moment.
Formar part d'un equip directiu no és fàcil però és una experiència molt bona ja que aprens moltíssim, veus diferents visions del dia a dia de l'escola, però quan fa massa anys que hi ets crec que acabes perdent una mica la visió del mestre d'aula. A vegades penso que tot mestre alguna vegada hauria de gestionar algun projecte important de l'escola per veure que no és tot tan fàcil sinó que has de tenir present moltíssimes variables.
Al llarg del llibre m'he anat marcant alguns aspectes per poder-los anar comentant al bloc. No els faré tots de cop perquè pot resultar pesat, per tant, ho faré en diverses entrades.
1.-En una carta d'en Jaume fa referència a les reunions que s'han de fer durant el curs escolar. En el moment que va escriure's amb en Juli, al 1992, feia de director d'una escola i tots sabem que si un mestre ha d'assistir a diverses reunions, els membres de l'equip directiu encara més. Bé doncs, anem al gra, diu textualment "Continuem la reunió per preparar la reunió - em sembla que era Pere Quart que deia que no moriríem junts sinó reunits - amb els coordinadors de cicle."
Em va fer molta gràcia aquesta afirmació de Pere Quart, ja que a vegades parlem tant que deixem de fer el que hem de fer. Està clar que cal acordar, discutir, coordinar... però amb el ritme del dia a dia a l'escola a vegades es fa difícil. La gestió del temps és la clau, així com la il·lusió i passió que es posa per la nostra feina.
2.-En aquest fragment comenta que per ser a l'equip directiu has de ser positiu, tenir empenta i saber gestionar els diferents aspectes que et sorgeixen. Diu textualment "Un càrrec s'ha de saber dur, i no val a presentar-se davant els companys com a persona a qui fuig la fortuna per la seva excessiva o immerescuda càrrega. No val a fer el ploricó, no val a fer-se passar per l'etern incomprès. El que cal són actituds positives i decidides, actituds serioses i, si convé - que convé - enèrgiques."
Hi estic completament d'acord, no obstant, a vegades, peques. La sobrecàrrega de feina durant algunes temporades fa que l'optimisme decaigui. L'energia crec que no l'havia perdut mai quan estava de secretària, però l'optimisme alguna vegada sí, inclús havia fet el ploricó en algun moment.
Formar part d'un equip directiu no és fàcil però és una experiència molt bona ja que aprens moltíssim, veus diferents visions del dia a dia de l'escola, però quan fa massa anys que hi ets crec que acabes perdent una mica la visió del mestre d'aula. A vegades penso que tot mestre alguna vegada hauria de gestionar algun projecte important de l'escola per veure que no és tot tan fàcil sinó que has de tenir present moltíssimes variables.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada